Notes de la résistance catalane 03/11/2017

AGUSTÍ NICOLAU-COLL – CHRONIQUE DU 3 NOVEMBRE 2017

1. Où en sommes-nous : les faits

Vendredi dernier le Parlement catalan a proclamé la République catalane en tant qu’État indépendant.

La même journée le Sénat espagnol a approuvé l’application de l’article 155 qui suspend l’autonomie catalane. Du même coût le gouvernement espagnol a convoqué des élections au Parlement catalan pour le 21 décembre (ce qui est une usurpation d’une des fonctions exclusives du Président du gouvernement de la Catalogne.

Lundi dernier les membres du gouvernement catalan brillaient par leur absence, seulement deux ce sont présentés a leur ministère et pour pas longtemps.

Mardi dernier Carles Puigdemont a tenu une conférence de presse à Bruxelles en tant que président légitime du gouvernement catalan et en dénonçant l’action du gouvernement de Rajoy.

L’Audience Nationale (un Tribunal d’exception hérité du franquisme et qui juge surtout de causes de terrorisme) a convoqué pour le jeudi 2 novembre, les membres du gouvernement qui étaient et Catalogne à Madrid sous accusation de sédition.

Après audition la même juge qui a mis en prison préventive il fait deux semaines les leaders de la société civile, Jordi Cuxart i Jordi Sanchez, a décrété prison pour 9 membres du gouvernement catalan, 7 hommes et 2 femmes.

Carles Puigdemont et 4 ministres de son gouvernement sont restés en Bélgique afin de continue à internationaliser la question catalane.

2. Les élections du 21 décembre

Quand vendredi dernier le gouvernement de Rajoy a convoqué des élections au Parlement catalan pour le 21 décembre, malgré le fait qu’il a usurpé une fonction exclusive du président du gouvernement catalan, les forces indépendantistes n’ont pas hésité bcp a déclarer qu’elles allaient y participer.
La prise de cette décision apparemment non-cohérente avec le fait d’avoir proclamé la République catalane, a été motivée par différentes raisons :

  • Empêcher que le gouvernement catalan tombé dans les mains des partis unionistes farouchement anti-catalans.
  • Profiter de la possible victoire des indépendantistes, pour mettre en évidence quelle est la volonté de la majorité du peuple catalan, surtout aux yeux du monde.
  • Reprendre le fil est poursuivre avec le déploiement de la République, coûte que coûte, en confrontation ouverte contre Madrid (cette raison serait partagée seulement pour une partie des forces indépendantistes…)
  • Faire une dernière offre finale à date fermée, de négociation pour la tenue d’un référendum accordé, ce qui pourrait faire l’affaire de l’Europe qui commence a s’inquiéter de la dette de l’Espagne qui correspond à 120% du PIB…

Le débat ouvert présentement sont deux :

  • sur comment y aller, si en coalition ou chacun de son côté, mais cela doit être décidé avant le 7 novembre pour des questions légales.
  • sur quelle doit être la colonne argumentative de la campagne électorale, son objectif principale :

– Libération des ministres et activistes mis en prison et défense générique de la démocratie ? C’est l’option mise de l’Avant par l’orbite de Podemos et du parti de Puigdemont, PDECAT, mais qui gagne dangereusement du terrain : ont critiqueraient la mise sous tutelle de la Catalogne, mais sans revendiquer la République indépendante. Revendiquer la démocratie sans un lien avec la situation actuelle.

– Défendre la République catalane comme la façon de ne pas reculer et aller de l’avant et aussi comme la meilleure façon de défendre la République.
Nous allons voir où tout cela aboutira…

3. La société civile et la mobilisation citoyenne

On pourrait en parler longuement sur les erreurs, à mon avis, commis depuis le 1er octobre. Si jusqu’au référendum le leadership de l’ANC et Omnium Cultural a été exemplaire et efficace, depuis ils n’ont pas une stratégie claire.
Certainement une grande partie de la responsabilité est des forces politiques indépendantistes, qui ont eu un comportement erratique depuis le référendum du 1er octobre. Pourquoi ?

Je dois dire que la classe politique catalane depuis le 1er octobre n’a pas été à la hauteur. Je pense qu’ils avaient assumé et intériorisé que le référendum ne pourrait pas avoir lieu et ils avaient commencé à se préparer pour des élections. Le succès dans l’organisation (dans les mains presque exclusivement de volontaires), ainsi que sa tenue malgré la répression policière, les a pris par surprise et sans aucune stratégie. Ce qui explique le comportement erratique, la société en haleine sans trop savoir ce qui allait se passer.

Présentement, l’ANC et Omnium cultural continuent à nous convoquer à des actions de protestation statique (concentrations, casseroles, …) de nature réactive. Ils nous disent « Aucun pas en arrière! » et je leur réponds « Mais pour quand un pas en avant? »…

Nous sommes de plus en plus à considérer qu’il faut monter d’un cran dans les mobilisations avec des actions de désobéissance et blocages non-violents : entourer les édifices de l’administration espagnole, entourer les commissariats de police, ne pas payer dans les péages, bloquer des routes et des lignes de train, etc

4. Questions impertinentes très pertinentes

Si le gouvernement catalan se considère légitime comme celui de la République catalane indépendante, pourquoi des ministres ont accepté la citation de l’Audience Nationale espagnole ? Pourquoi se rendre à Madrid, ce qui est reconnaître l’autorité d’un État étranger sur la République catalane?
La semaine prochaine la présidente du Parlement, Carme Forcadell, doit aussi se rendre au Tribunal Suprême pour une citation. Pour quoi elle compte y aller ? Si elle refuserait et s’installerait au Parlement catalan, on peut être sûrs que la population entourerait l’édifice pour la défendre. Pourquoi ne pas le faire ?

Je pourrais vous partager bcp d’autres questions sans réponse… mais je ne veux pas vous fatiguer.

J’en conclu que le gouvernement catalan n’a pas fait confiance à la population quand celle-ci montrait sa capacité de dépasser les limites que la classe politIque s’était imposée. Une fois de plus l’élite au lieu de canaliser la force du peuple, vient de la freiner…


Géographe et historien de formation, Agustí Nicolau-Coll a été vice-président du Cercle culturel catalan du Québec et vit actuellement en Catalogne. Dans le texte ci-dessus, Agustí exprimme ses opinions personnelles et nous les reproduisons pour partager avec vous les réflexions de quelqu’un qui, ayant vecu au Québec, apporte un regard éclairé au public québécois sur la situation actuelle en Catalogne.

Vot dels electors catalans residents a l’estranger

Consulteu aquesta informació actualitzada al web oficial https://www.referendum.cat/com-es-vota/

Què necessito per votar si resideixo permanentment a l’exterior?

Si viviu o treballeu de manera permanent a l’exterior, cal tenir la condició d’elector/a i estar inscrit en el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior de la Generalitat de Catalunya.

Si compleixo aquests requisits, què haig de fer per votar?

En aquest cas, en el termini màxim de set dies des de la convocatòria, rebreu una comunicació de l’Administració electoral del Govern de la Generalitat en virtut de la qual podreu sol·licitar exercir el dret de vot. Els electors que optin per exercir el seu dret de vot rebran les instruccions i la documentació per fer efectiu el seu vot, que inclourà un document d’identificació personal i la papereta de vot.

Un cop rebuda la documentació necessària per votar, com puc exercir el dret de vot?

Podreu exercir el dret de vot exclusivament per correu postal, mitjançant la tramesa d’un sobre model C4 (A4) dirigit a l’adreça que us hagin assignat en la comunicació personal rebuda i que haurà d’incloure el document d’identificació personal, una fotocòpia del document d’identificació (DNI o passaport espanyol), així com un sobre model C5 o C6, tancat, que contindrà la papereta de votació.

Quin termini tinc per fer-ho?

El termini perquè la documentació i el vostre vot siguin rebuts a l’adreça que us hagi estat assignada en la comunicació personal finalitza el dia 1 d’octubre de 2017 a les 20.00 hores (hora catalana).

Vot exterior Referèndum 1-O: Preguntes més freqüents
1. Qui forma part del cens electoral per al vot a l’exterior?

Aquelles persones que compleixen la condició política de català/na i que resideixen permanentment a l’exterior i estan inscrits al Cens d’espanyols residents absents (CERA) i al Registre de catalans residents a l’exterior.

D’altra banda, és imprescindible que tinguin 18 anys o més el dia 1 d’octubre de 2017.

2. Quan s’ha tancat el cens electoral dels catalans residents a l’exterior? 

El cens es va tancar el dia 6 de setembre en el moment de la signatura del Decret 139/2017, de 6 de setembre, de convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

Per tant, aquells que hagin rebut la confirmació d’inscripció al Registre de catalans residents a l’exterior abans del 7 de setembre, formen part del cens per al Referèndum.

3. Estic inscrit al Registre de catalans residents a l’exterior abans del 7 de setembre però no he rebut la informació electoral.

Si esteu inscrit al Registre de catalans residents a l’exterior abans del 7 de setembre i no heu rebut el correu electrònic amb la informació electoral, pot ser per dos motiu:

  1. Perquè quan us vàreu inscriure ho vàreu fer sense informar d’una adreça de correu electrònic.
  2. Perquè quan us vàreu inscriure vàreu informar d’una adreça electrònica que no és unipersonal, és a dir, que més d’1 persona inscrita al Registre disposa d’aquesta mateixa adreça de correu electrònic.

Si no vau facilitar la vostra adreça electrònica o aquesta no era unipersonal caldrà que contacteu amb el Registre de catalans residents a l’exterior (registrecatalans.exteriors@gencat.cat).

4. Estic inscrit al Registre de catalans residents a l’exterior i no vaig facilitar-los una adreça electrònica o aquesta no era unipersonal, què puc fer per rebre la informació?

Caldrà que contacteu amb el Registre de catalans residents a l’exterior (registrecatalans.exteriors@gencat.catabans del dia 13 de setembre annexant una còpia del vostre DNI o passaport i fent constar la vostra adreça de correu electrònic.

5. He rebut el correu electrònic i he accedit a la pantalla de validació de dades però, després del primer intent o havent fet 4 intents se m’ha bloquejat, què puc fer?

Us recomanem que canvieu de navegador (feu servir, preferentment, Chrome i Mozilla) i proveu de validar novament les vostres dades.

Penseu que les dades de validació de la identitat s’han de correspondre a les que vàreu facilitar al Registre de catalans residents a l’exterior. Per tant, si no recordeu aquesta informació amb exactitud, cal que feu el següent:

Contacteu amb el registrecatalans.exteriors@gencat.cat i sol·liciteu-los un certificat d’inscripció.

6. Visc en un país en el que no existeixen les mides de sobre C4 i C6, quins sobres he d’utilitzar?

En les instruccions que heu rebut, consten les mides d’aquests tipus de sobres, per tant, ajusteu-vos tant com us sigui possible a aquestes. Són les següents:

  • Sobre gran format C4 (324 x 229 mm, per introduir un A4).
  • Sobre petit C6 (114 x 162 mm per introduir un A4 doblat per la meitat i de nou per la meitat).

Penseu, especialment, que el sobre petit ha de tenir cabuda dins l’urna el dia 1 d’octubre per poder seguir el procediment que especifica l’article 22.1 del Decret 140/2017, de 6 de setembre, de normes complementàries per a la realització del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

7. Els sobres han de ser d’algun color en concret?

No s’especifica el color dels sobres però, com sempre, evidentment és preferible sobre blanc o similar.

 8. Jo no sóc un/a català/na resident a l’exterior de forma permanent però el dia 1 d’octubre estaré de viatge a l’estranger. Podré votar?

No, si no teniu la condició política de català/na resident permanent a l’exterior i no formeu part del cens exterior, només hi ha la possibilitat de votar presencialment al municipi en el que esteu empadronats.

Formen part del cens per al vot a l’exterior aquelles persones que compleixen la condició política de català/na i que resideixen permanentment a l’exterior i estan inscrits al Cens d’espanyols residents absents (CERA) i s’hagin inscrit al Registre de catalans residents a l’exterior.

El cens exterior es va tancar el dia 6 de setembre en el moment de la signatura del Decret 139/2017, de 6 de setembre, de convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

9. Jo sóc un/a català/na resident a un municipi de l’estat espanyol però fóra de Catalunya i vull votar, què puc fer?

Igual que en la resta d’eleccions a Catalunya, només poden votar aquelles persones que mantenen la condició política de català/na segons el que estableix l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya:

  1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
  2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
10. Segur que he d’enviar la documentació electoral a l’adreça que consta en les instruccions que he rebut?

Sí, no dubteu que heu rebut les instruccions correctes i, per tant, heu d’enviar el sobre amb tota la documentació que se us requereix a l’adreça que hi consta.

Sobres i fulls de paper per enviar el Vot Exterior

Benvolgudes i benvolguts,

La majoria de les persones que esteu inscrites al Registre de Catalanes i Catalans a l’Exterior ja heu rebut un correu de Vot Exterior amb l’enllaç a partir del qual us heu pogut descarregar la documentació i papereta de vot per enviar a la Delegació de la Generalitat als Estats Units, Mèxic i Canadà amb seu a Washington.

Des de l’ANC-USA ens ha arribat aquesta informació (validada per fonts fiables) pel que fa al dilema que tenim amb la tria de fulls de paper i sobres per enviar la documentació. Heus aquí les principals preguntes que ens heu fet i llur resposta:

Q1. Quan imprimeixi la papereta del vot, ha de ser en un full de mida A4?

A1. No, no cal. Pots fer servir Letter paper size, que és el full « estàndard » a Amèrica del Nord. 
 
Q2. No trobo el sobre petit C6 de 114 x 162 mm. Puc fer servir una altra mida?
A2. Sí, però la mida ha de ser la més semblant possible a la del sobre C6. 
Hi ha dues coses a tenir en compte:
a. El full amb el vot s’ha de doblar per la meitat i de nou per la meitat (i prou) i, per tant, ha de cabre així en el sobre
b. Aquest sobre més petit ha de poder entrar a l’urna. Per això és millor que el sobre sigui més petit i no més gran que el C6.
Q3. S’accepten sobres que no siguin blancs?
A3. Sí, s’accepten. Les instruccions no especifiquen color. No obstant això, recomanem sobres blancs per a la papereta amb el vostre vot. (Recordeu que cal reproduir les mateixes condicions de vots de passades cites electorals o les més semblants possibles).
 
Q4. El vot es pot enviar a un lloc diferent de l’especificat (la Delegació)?
A4. No, no es pot. S’ha d’enviar a l’adreça especificada a l’email que heu rebut.

Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república

Heus aquí el text integral de la Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Juntament amb la Llei de referèndum, aquesta dóna cobertura legal i jurídica al referèndum de l’1-O i a la República catalana en cas de victòria del Sí al plebiscit vinculant.

Pel que fa a la Catalunya Exterior, segons la proposició de llei, tenen la nacionalitat catalana d’origen « les persones de nacionalitat espanyola […] en el moment d’entrar en vigor aquesta llei, que ho sol·licitin i que estiguin en alguna de les circumstàncies següents :

a) Hagin nascut a Catalunya.
b) Resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residència administrativa en un municipi de Catalunya durant almenys cinc anys.
c) Siguin fills de pare o mare amb la nacionalitat catalana. »

Pel que fa a altres aspectes d’aquesta llei, aquesta notícia de Vilaweb en desgrana el contingut

Doble nacionalitat i cooficialitat del castellà: els primers detalls de la llei fundacional de la república

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix la doble nacionalitat catalana i espanyola i que el govern de la Generalitat promogui negociacions amb l’estat espanyol per fer un tractat de nacionalitat.  ‘L’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia a la nacionalitat espanyola ni a qualsevol altra’, han explicat els diputats de Junts pel Sí i la CUP, que han acordat d’aprovar la llei abans del referèndum perquè la ciutadania pugui conèixer ‘les conseqüències’ de la independència.

Pels que no tinguin nacionalitat catalana, la podran obtenir després de cinc anys de residència continuada a Catalunya, fet que redueix a la meitat els terminis actuals de l’estat espanyol. La norma també preveu que una eventual Catalunya independent mantingui la cooficialitat actual del català i el castellà.

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix en l’article 87.1 un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del ‘sí’. Aquest període de mig any es coneix amb el nom de procés constituent. La norma també preveu que de les eleccions constituents en surti una assemblea constituent, que substitueixi l’actual parlament, i que serà vigent en el període en què es redactarà la constitució

Una llei provisional
La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix, en l’article 87.1, un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del ‘sí’. Aquest període de mig any es coneix amb el nom de procés constituent, a través del qual s’iniciarà un procés participatiu que defineixi la nova constitució catalana i que s’haurà de ratificar mitjançant un referèndum.

El text també preveu que de les eleccions constituents en surti una assemblea constituent, que substitueixi l’actual parlament, formada per polítics i entitats socials i que serà vigent en el període en què es redactarà la constitució. Quan el text estigui llest, haurà de ser aprovat per tres cinquenes parts del Parlament en primera votació o majoria absoluta en segona votació. Si s’accepta la proposta de constitució, es dissoldrà l’Assemblea Constituent i es convocaran noves eleccions. A partir d’aquí la llei de transitorietat deixarà de tenir efecte.  

Amnistia judicials per als encausats pel procés
La proposició de llei de transitorietat preveu l’arxivament dels processos penals contra els investigats o condemnats per ‘conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou estat de manera democràtica i violenta’.

Creació del Tribunal Suprem
La norma perveu la substitució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una sala de Garanties Democràtiques equivalent a l’actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial es crearà, entre altres, una comissió mixta entre el Tribunal Suprem i el govern.

URGENT : Què cal fer per votar l’1-O 2017 des del Quebec?

SI ENCARA NO US HEU INSCRIT AL REGISTRE DE CATALANS I CATALANES A L’EXTERIOR, FEU-HO EL MÉS AVIAT POSSIBLE!

—Què cal fer per a votar des de l’estranger? El Registre és l’opció que  em convé?

Cal distingir entre els catalans que viuen de forma temporal a l’estranger i que, per tant, no estan inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i els catalans que resideixen normalment a l’estranger, que sí ho estan (i ja han votat, o podien fer-ho, a les eleccions del 27S2015, per exemple).

—Què han de fer els catalans ja inscrits al CERA, que resideixen normalment a l’estranger, per votar l’1-O?
Els catalans que resideixen a l’estranger podran votar si estan inscrits al Registre de catalans a l’estranger. És un registre que estableix els canals de relació entre la Generalitat i els catalans al món.

Per a poder-se inscriure al registre del Departament d’Afers Estrangers, cal estar prèviament inscrit al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Amb la inscripció al registre de la Generalitat, ja n’hi haurà prou per a sol·licitar el vot per l’1-O.

Per donar-vos d’alta al Registre de catalanes i catalans a l’Exterior :

1- Ompliu el formulari d’inscripció http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/catalans-i-catalanes-exterior/registre/formulari-dinscripcio/index.html.

Un cop fet això, en el vostre correu electrònic rebreu un PDF. L’heu d’imprimir, signar i datar a la darrera pàgina -on hi posa “data i signatura”-. Si no el signeu, no serà un document vàlid.

2- Adjunteu una còpia del PERE.

Si no disposeu del PERE, heu de sol·licitar-lo. Teniu dues opcions:

Opció A) cal que imprimiu i complimenteu la sol·licitud que es pot trobar en aquest enllaç http://web.gencat.cat/web/shared/OVT/Departaments/EXI/A_SAEUE/Documents/Registre_catalans/solicitud_pere.pdf

Aquesta sol·licitud s’ha d’enviar per fax a l’Institut Nacional d’Estadística.

Rebreu el PERE en format electrònic per correu postal si ho indiqueu a l’apartat: « Deseo recibir la información (marque con « X »), marcant la casella « por correo electrónico » i hi poseu la vostra adreça electrònica.

3- Adjunteu una fotocòpia del vostre DNI o passaport espanyol i en vigor. Si heu donat les dades del DNI al emplenar els formulari al registrar-vos, envieu fotocòpia DNI. Si heu donat les del passaport, envieu fotocòpia del passaport. Si és per un menor d’edat, cal adjuntar també una còpia del llibre de família (totes les pàgines pertinents).

4- Envieu tota aquesta documentació per correu postal a la Delegació del Govern de la Generalitat que us pertoqui, pel que fa al Quebec i Canadà:
Delegació de la Generalitat als Estats Units, Canadà i Mèxic
1050 K Street NW, Suite 325
Washington, DC 20001
United States of America

Per qualsevol dubte, podeu contactar directament el registre, a l’adreça tramits.registreexterior@gencat.cat

—Què han de fer els catalans que viuen temporalment a l’estranger, NO  inscrits al CERA per votar l’1-O?
Els catalans que viuen temporalment a l’estranger o que no s’han inscrit al CERA hauran de votar a Catalunya el dia 1 d’octubre. Si no s’han inscrit al cens espanyol per a residents permanents a l’estranger, estaran encara empadronats al seu municipi i, per tant, seran tractats com els ciutadans que viuen al Principat. És a dir, hauran de desplaçar-se al lloc de la seva última residència oficial per a votar al col·legi electoral que se’ls hagi assignat per zona.

Si no estàs inscrit(a) al CERA i no podràs viatjar a Catalunya, inscriu-te al Consolat i demana un document que certifiqui que t’has inscrit per poder accelerar el tràmit de demanar el certificat PERE (requisit per donar-te d’alta al Registre de Catalanes i Catalans a l’Exterior).

[ATENCIÓ : inscriure’s a darrera hora al CERA i al Consolat és una opció molt arriscada, per poc que puguis fer cap a Catalunya, és millor que votis allà on estiguis empadronat ara mateix. Si saps del cert que no podràs viatjar a Catalunya l’1-O i vols votar com la resta de catalans que resideixen normalment a l’estranger, mitjançant el registre, podeu intentar aquesta cursa contrarrellotge, però heu de saber que potser ja no hi sereu a temps]

Vot des de l’exterior – 9 preguntes amb resposta

Nou preguntes amb resposta sobre el mecanisme previst pel govern per als catalans residents a l’estranger

Un article publicat a Vilaweb el 19/07/2017

Un dels aspectes del referèndum d’autodeterminació que ha costat més d’aclarir és el vot dels catalans a l’estranger. Qui podria votar, amb quin cens, si amb el vot electrònic o per correu, quin paper tindrien les delegacions, què farien els inscrits al CERA… Moltes incògnites entorn de la manera com s’organitzaria el vot dels catalans que, per unes raons o per unes altres, ja no resideixen a Catalunya. En aquestes preguntes amb resposta que oferim a continuació, hi exposem les condicions i la fórmula prevista per a votar l’1 d’octubre i decidir l’estatus polític de Catalunya. La conclusió més important: qui estigui inscrit al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) espanyol, que s’afanyi a inscriure’s al Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior.

—Qui podrà votar en el referèndum?
L’esborrany de llei del referèndum presentat per Junts pel Sí i la CUP estableix que podran votar els catalans amb ciutadania espanyola residents a Catalunya i els catalans amb residència a l’estranger. Per tant, ho podran fer els mateixos que poden votar en unes eleccions autonòmiques.

—Què cal fer per a votar des de l’estranger?
Els catalans que resideixen a l’estranger podran votar si estan inscrits al Registre de catalans a l’estranger. És un registre que estableix els canals de relació entre la Generalitat i els catalans al món. Per a poder-se inscriure al registre del Departament d’Afers Estrangers, cal estar prèviament inscrit al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Amb la inscripció al registre de la Generalitat, ja n’hi haurà prou per a sol·licitar el vot per l’1-O.

—Podran votar els catalans a l’estranger que no estiguin inscrits al CERA?
Els catalans que viuen temporalment a l’estranger o que no s’han inscrit al CERA hauran de votar a Catalunya el dia 1 d’octubre. Si no s’han inscrit al cens espanyol per a residents permanents a l’estranger, estaran encara empadronats al seu municipi i, per tant, seran tractats com els ciutadans que viuen al Principat. És a dir, hauran de desplaçar-se al lloc de la seva última residència oficial per a votar al col·legi electoral que se’ls hagi assignat per zona.

—Com es farà el vot des de l’estranger?
Els catalans que estiguin inscrits al Registre de catalans a l’estranger del govern podran sol·licitar la documentació per a votar en el referèndum. Els terminis i el lloc de sol·licitud seran definits pel reglament del referèndum que acompanyarà el decret de convocatòria del govern. Una vegada sol·licitat el vot per correu, es rebrà la documentació de vot, que s’haurà de retornar amb la papereta marcada. La documentació s’haurà d’enviar a una de les onze delegacions a l’estranger de la Generalitat; la que hagi estat assignada segons cada país de residència.

—Quina documentació cal presentar per a inscriure’s al Registre?
El procés d’inscripció al Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior exigeix de presentar una documentació concreta: el DNI o passaport espanyol vigents (no cal presentar aquesta documentació si autoritzeu la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea a consultar per mitjans electrònics el vostre document d’identitat i, si escau, el de la persona que representeu) i el certificat del padró d’espanyols residents a l’exterior (aquest document serà considerat vàlid sempre que no hagin transcorregut més de quatre mesos des de la seva emissió).

—És aconsellable d’inscriure’s al Registre si no teniu l’alta del CERA?
En cas de no tenir fet el registre al Cens Electoral de Residents Absents espanyol (CERA) o al Padró d’Espanyols Residents a l’Exterior (PERE), el més aconsellable és comprovar el padró municipal del vostre darrer veïnatge administratiu a Catalunya i votar personalment a Catalunya el dia 1 d’octubre. Els terminis per a apuntar-se al CERA no permetrien arribar a temps de votar en el referèndum. Qualsevol tràmit de catalans residents a l’estranger que exigeixi la complicitat de l’estat espanyol pot ser objecte de boicot aquests últims mesos abans del referèndum. En aquest cas, ja no és només un problema de terminis de resposta i resolució dels expedients, sinó de possible boicot amb intencionalitat política.

—Caldrà la participació o el permís del govern espanyol per a votar des de l’estranger?
El govern espanyol no tindrà cap potestat en el vot dels catalans a l’estranger perquè la comunicació i la tramitació del vot per correu es farà des del govern amb la validació de la Sindicatura Electoral prevista a l’esborrany de la llei del referèndum d’autodeterminació. Per això, cal que tothom que vulgui votar s’apunti com més aviat millor al registre creat pel govern.

—Hi haurà l’opció de vot anticipat per correu, en el referèndum?
No, tan sols es podrà fer el vot anticipat per correu en el cas dels catalans residents a l’exterior inscrits al registre. Per tant, tothom qui no estigui al registre del govern haurà de votar presencialment el dia 1 d’octubre al col·legi electoral que tingui assignat per la zona d’empadronament.

—Podran votar els catalans residents fora de Catalunya però dins de l’estat espanyol?
Els catalans empadronats en algun municipi de l’estat espanyol fora de Catalunya no estan inscrits al CERA perquè, evidentment, l’estat espanyol no considera que visquin a l’estranger. Per tant, si tal com marca la llei del referèndum, el cens de votants serà el mateix que el d’unes eleccions autonòmiques, aquests catalans a l’estranger, però dins l’estat espanyol, no podran participar-hi.

Vegeu aquest vídeo didàctic sobre el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior:

Communiqué du Cercle culturel catalan

À la suite de l’annonce de la convocation d’un référendum d’autodétermination en Catalogne et compte tenu des motions d’appui au droit du peuple catalan à décider, approuvées par les assemblées générales de 2013, 2014 et 2015 de notre organisme, le Conseil d’administration du Cercle culturel catalan du Québec convient de:

1. Manifester sa satisfaction face à l’annonce d’un référendum d’autodétermination le dimanche 1er octobre 2017 par lequel le peuple de la Catalogne décidera, de façon libre et démocratique, de son avenir collectif et ce en répondant OUI ou NON à la question suivante : « Voulez-vous que la Catalogne devienne un état indépendant sous forme de république? ».

2. Appeler les Catalans du Québec ayant le droit de vote à participer de façon active, pacifique et libre à ce rendez-vous avec l’histoire.

3. Presser le Gouvernement catalan (Generalitat) et le Parlement de la Catalogne d’entreprendre les actions nécessaires afin que les Catalanes et les Catalans vivant à l’étranger (les membres de la Catalogne extérieure) puissent y participer.

4. Collaborer aux initiatives du Gouvernement catalan et de la société civile catalane (notamment des organismes faisant partie du Pacte national pour le référendum) visant à stimuler la participation.

5. Informer les Québécois(es) et les Catalan(e)s du Québec avant, pendant et après la campagne référendaire avec, entre autres, le site referendumcatalan.info et les rassembler lors de la soirée du scrutin pour suivre en direct l’annonce des résultats.

6. Préciser qu’en tant qu’organisme à but non lucratif de type culturel et formé tant par des Catalans que par des catalanophiles, le Cercle ne prendra pas position ni pour le camp du OUI ni pour le camp du NON.

7. Créer le comité ad hoc « Référendum 2017 » afin de mettre en oeuvre les points ci-dessus.

« Le référendum est démocratie »

Concentration, à Barcelone, des trois principaux organismes de la société civile en appui à l’annonce d’un référendum d’autodétermination en Catalogne le 1er octobre 2017. Pep Guardiola, le cèlebre entraineur du FCBarcelone, le Bayern de Munich et actuellement du Manchester City, lis le manifeste « Le référendum est démocratie ».

EXTRAIT DU DISCOURS DE PEP GUARDIOLA

« Nous, Catalans, allons voter le 1er octobre pour décider de notre avenir. Nous allons voter même si l’État espagnol ne le veut pas. Nous avons essayé 18 fois de parvenir à un accord sur un référendum et la réponse a toujours été non. Nous n’avons d’autre option que de voter. Aujourd’hui, nous, Catalans, sommes victimes d’un État qui persécute politiquement, qui n’est pas digne d’être une démocratie du XXIe siècle […]. Nous appelons la communauté internationale à nous soutenir et les démocrates du monde entier à nous aider à nous battre pour les droits qui sont menacés en Catalogne, comme la liberté d’expression et le droit de vote. »

Pour en savoir davantage sur l’appui du FCBarcelone u catalanisme politique et, plus spécifiquement, au référendum, lisez cet article de La Presse : Quand le Barça se mêle de politique.

Registre de catalanes i catalans a l’Exterior

Les finalitats del Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior són, d’una banda, conèixer les demandes i necessitats dels catalans i catalanes residents a l’exterior per tal que les actuacions de la Generalitat adreçades a aquests col·lectiu siguin més efectives i, de l’altra, possibilitar-los l’exercici dels seus drets en tant que catalans i catalanes a l’exterior.

La inscripció al Registre és voluntària i integra les dades de totes aquelles persones de nacionalitat espanyola que resideixen fora de l’Estat espanyol i que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu.
SI ENCARA NO US HEU INSCRIT AL REGISTRE DE CATALANS I CATALANES A L’EXTERIOR, no espereu i feu-ho ja!

El Decret de Convocatòria del Referèndum determinarà quin dia es tanca el Registre però tot punta que serà molt aviat.
Si vius fora de Catalunya (o coneixes algú que hi viu) i vols votar al referèndum de l’1 octubre 2017, registra’t al « Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior ». Els catalans que viuen a Espanya no podran votar l’1 oct :
IMPORTANT:

Per incriure’s al « Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior » és un requisit previ estar inscrit com a resident permanent a l’estranger al consolat espanyol (al Registre de Matrícula Consolar també conegut com CERA).

[Si no hi estàs inscrit/inscrita, podràs votar presencialment l’1 d’oct a la localitat on estiguis empadronat/da de Catalunya.]

Els que hi estigueu inscrits, doncs, heu de preparar els següents 3 documents:

1- Complimentar el formulari d’inscripció http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/catalans-i-catalanes-exterior/registre/formulari-dinscripcio/index.html. Un cop fet això, en el vostre correu electrònic rebreu un PDF. L’heu d’imprimir, signar i datar a la darrera pàgina -on hi posa “data i signatura”-. Si no el signeu, no serà un document vàlid.

2- Adjuntar una còpia del PERE. Si no disposeu del PERE, heu de sol·licitar-lo. Teniu dues opcions:

a) cal que imprimiu i complimenteu la sol·licitud que es pot trobar en aquest enllaç http://web.gencat.cat/web/shared/OVT/Departaments/EXI/A_SAEUE/Documents/Registre_catalans/solicitud_pere.pdf. Aquesta sol·licitud s’ha d’enviar per fax a l’Institut Nacional d’Estadística.

b)  la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea us pot facilitar aquest enviament. Com? AQUESTA ÉS UNA MANERA MÉS FÀCIL I RÀPIDA: Ompliu les vostres dades personals al document de solicitud del PERE i a sota, a l’apartat: « Deseo recibir la información (marque con « X »), marqueu la casella « por correo electrónico. Indique la dirección: » i hi escriviu la següent adreça de correu electrònic: registrecatalans.exteriors@gencat.cat.
Finalment, cal datar i signar el document.

3- Adjuntar una fotocòpia del vostre DNI o passaport espanyol i en vigor. Si heu donat les dades del DNI al emplenar els formulari al registrar-vos, envieu fotocòpia del DNI. Si heu donat les del passaport, envieu fotocòpia del passaport. Si és per un menor d’edat, cal adjuntar també una còpia del llibre de família (totes les pàgines pertinents).

Tota aquesta documentació la podeu enviar :

a) per correu postal a la Delegació del Govern de la Generalitat que us pertoqui (aquesta opció és nova i recomanable!), en el cas del Quebec : 
Delegació de la Generalitat als Estats Units, Canadà i Mèxic
1050 K Street NW – Suite 325
Washington, DC 20001 – United States of America

b) també es pot enviar per correu postal o servei de missatgeria privada a l’adreça:
Departament d’Afers, Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència
Via Laietana, 14
08003 Barcelona

Laissez les Catalans voter

‘Let Catalans vote’ – Manifeste signé, entre autres, par 5 Prix Nobel de la Paix et plusieurs personnalités internationales, dont Desmond Tutu, Zygmunt Bauman, Rigoberta Menchú, Noam Chomsky, Ahmed Galai, Mirta Baravalle, José Bové, Viggo Mortensen, Ignacio Ramonet et Ken Loach.

Pour plus d’information sur le manifeste : www.letcatalansvote.org/fr

LAISSEZ VOTER LES CATALANS

Une majorité de catalans a exprimé à de nombreuses reprises et de ce de manières différentes, leur volonté d’exercer leur droit démocratique à voter leur avenir politique.

Cette forte demande de vote est le résultat de dissensions de longue date entre les gouvernements de la Catalogne et de l’Espagne au sujet du degré d’autonomie culturelle, politique et financière dont peuvent disposer les Catalans, malgré plusieurs tentatives pour arriver à une solution acceptable.

Comme nous l’avons vu au Québec et en Écosse, la meilleure manière de résoudre les conflits internes et légitimes est d’utiliser les outils de la démocratie.

Empêcher les Catalans de voter semble contredire les principes qui inspirent les sociétés démocratiques.

C’est pourquoi nous appelons le gouvernement espagnol et ses institutions et leurs équivalents catalans à travailler ensemble afin de permettre aux citoyens de Catalogne de voter leur avenir politique et de négocier en toute bonne foi en se basant sur les résultats.