La mouna de l'avi Marcial - recepta catalanoalgeriana

La Mona patueta de l’avi Marcial (recepta familiar de Chantal Barber)

mouna

Ingredients :
75 mil·lilitres (ml) d'aigua tèbia
75 ml de beguda de soja
1 culleradeta i quart de llevat
ratlladura d’una taronja
1 1/2 cullerada sopera d’aiguanaf
150 grams de sucre
2 ous batuts
1 cullerada de rom daurat
3 cullerades d'oli d’oliva
580 grams de farina (2 tasses i mitja)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ratlleu una taronja sencera. Bateu dos ous.
Poseu cadascun dels ingredients en un bol i remeneu-los bé.
Pasteu la massa durant 30 minuts manualment o amb la panificadora.
Poseu la massa damunt d’un tros de paper de cuina, doneu-li forma de cúpula i deixeu-la reposar durant una hora a temperatura ambient (uns 23 º C).
Poseu a escalfar el forn a 410 º F (250 º C)
Després de l’hora de repòs, feu un tall amb forma de creu al capdamunt de la cúpula , unteu-la amb el rovell d’un ou i enfarineu-la amb sucre de llustre.
Poseu la massa al forn quan aquest estigui a 370 º F i deixeu-la coure durant uns 30 minuts.
Al final, traieu la mona del forn i deixeu-la refredar damunt d’una graella.

---

El patuet de la comunitat catalanoparlant d'Algèria

El patuet era la denominació del català parlat a Algèria durant l'administració francesa (1830-1962). D'origen, sobretot, menorquí, alacantí i rossellonès, es va caracteritzar per les influències del francès i de l'àrab i, alhora, va influir en l'argot francès pied-noir (pataouète). El 1896 la població catalanoparlant d'Algèria superava les 60.000 persones i el 1911 superava probablement les 100.000.

Després de la neteja ètnica que va seguir a la independència d'Algèria, el 1962, la població es va dispersar per França, alguns a la Catalunya del Nord, i una minoria a la província d'Alacant. Haurem d’entendre ‘patuet’, seguint la tradició popular i la bibliografia de casa nostra, com a ‘variant de la llengua catalana parlada a l’Algèria colonial, actualment transplantada fora del seu àmbit originari’, i ‘pataouète’, usual en la bibliografia filològica francesa, com a ‘variant dialectal de la llengua francesa al nord d’Àfrica’. Expressions en ‘pataouète’ derivades del català són: faire figua derivat de "fer figa"; faire frissa de "frissar"; a la baballah; bourricot en sentit despectiu; marronner de "marro" en sentit d'enganyar o burlar-se; caguète, indecís; sac à puces, gos; babao, babau; etc.

Pel que fa al patuet, Jacint Verdaguer aporta el seu testimoni a Excurcions i viatges (1883) on explica que a Alger hom es pot dirigir en català amb la seguretat que li respondran en català d'Alacant o de Maó. Ferran Soldevila, al llibre Què cal saber de Catalunya (1968), explica que al 1923 es podia recórrer bona part del departament d'Alger sense saber parlar més que català. Joan Coromines, a El que s'ha de saber de la llengua catalana, explica que “allà el nostre romanç és conegut vulgarment com a patuet”, i cita el llibre Pépète et Balthasar, moeurs algériennes de Louis Bertrand.

L'escriptor Albert Camus era de pare francès i mare «maonesa», educat per l'àvia materna nascuda a Sant Lluís. No parlava cap mena de ‘patuet’, però l'havia de conèixer i en dóna testimoni a la seva última novel·la pòstuma publicada El primer home (1994) on l'argument és el mateix que "Gloses qui tracten de l'asasinat que es va cumetre el dia divuit de matcchs de mil noucents nou, é nes terme de Kouba pruvincie d'Alger", de Lluís Teixidó, editades el 1909.

El grup Al Tall narra en algunes cançons del disc Europ eu! (1994) la història de gent del sud del País Valencià que emigrà a Algèria i amb la independència se n'hagué de tornar. Els valencians, així com molts menorquins, que van emigrar a Algèria durant el segle XIX i que en bona part es van establir a Orà, van portar-hi la mona (o Mouna) i el costum d'anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua.

De fet, en els receptaris algerians actuals, sempre hi apareix la granota, a part d'altres plats típics dels Països Catalans, com la paella, la "melsa", etc.

Études catalanes (UdM)

ACCIÓ

Partenaires

80, rue Duluth est, Montréal

Please publish modules in offcanvas position.